Mercredi, 28 De Juin De 2017
Plaça Major, 4, Vilanova de la Barca - 25690
Tèlèphone: 973 190 005 Fax: 973 191 089

Lieux d'intérêt

CASTELL DE CASTELLPAGÈS

Hom desconeix exactament on era situada aquesta fortalesa. La primera menció del castell i el lloc de Castellpagès és de l'any 1184, amb motiu de la concessió, feta pel rei Alfons I a Ramon de Cervera, del pret de prendre aigua a la sèquia que anava de Castellpagès a Gebut. Segurament el terme de Castellpagès restà integrat a la casa templera de Corbins.

L'any 1212 els frares templers Ramon Berenguer d'Ager, preceptor de Gardeny i de Corbins, i Ramon Oller, procurador de la casa de Corbins, concediren una carta de població i franqueses amb l'objectiu de fundar una villa nova entre Zaguilar et Castro Pagesio ( actual Vilanova de la Barca), sembla que amb la intenció d'agrupar el poblament del marge esquerre del riu Segre, principalment els hominibus et feminabus de Zaguilar et Castro Pagesio.
 
 

NECRÒPOLI DE LES COVES

Aquesta necròpoli es troba a la partida de les Coves, al vessant oriental d'un petit turó, al sud-est del poble de Vilanova de la Barca.
Per arribar-hi cal agafar des de Vilanova de la Barca un camí que surt en direcció sud; un cop s'ha travessat el Riu Corb, aquest camí té una bifurcació a la dreta que cal seguir. Després d'haver fet un 1 Km aproximadament, s'arriba a una nova bifurcació, i cal agafar també el camí de mà dreta; aquest camí passa pel mig del jaciment i deixa al costat pret un bloc de gres totalment aïllat, on hi ha les tombes.

La roca on hi ha excavades les tombes té uns 2 m d'alçada i una superficie al capdamunt d'uns 4 m2. S'hi conserva la meitat occidental d'una tomba de tipus "banyera" o d'extrems arrodonits, que té 50 cm d'amplada i una fondària máxima de 26 cm. La seva llargada original devia ser de prop de 2 m, i té una orientació est-oest. Uns 20 cm al sud hi ha una cadolla de 10 cm de diàmetre. En el tall meridional de la roca s'aprecia el costat esquerre d'una segona tomba del mateix tipus completament paral.lela a la principal.
A l'indret es localitza, en una zona erma que hi ha a l'esquerra del camí, material caràmic. Es pot recollir molts fragments de terrissa datable als principis de segles de la romanització, si bé l'ocupació del lloc devia arribar fins a l'època medieval. De fet, aquestes tombes, com per exemple, les de la necròpoli del tossal de les Forques de la Sentiu de Sió, s'han de datar a l'alta edat mitjana.
 
 
 
 
 
 

SOT DEL FUSTER

Foto

Espai fluvial a la vora del riu Segre, que és un dels darrers reductes forestals a la plana d'Urgell. El bosc i els prats humits de ribera constitueixen un veritable oasi en el paisatge desforestat de la plana i esdevenen un lloc de pas i referència per als ocells migratoris vinculats a l'aigua.

Espècies interessants

Vern (Alnus glutinosa), àlber (Populus alba), salzes (Salix sp. pl.), ànec collverd (Anas platyrhynchos), bernat pescaire (Ardea cinerea), esplugabous (Bubulcus ibis), martinet blanc (Egretta garcetta), cigonya (Ciconia ciconia), blauet (Alcedo atthis), rossinyol (Luscinia megarhynchos), rossinyol bord (Cettia cetti), oriol (Oriolus oriolus), teixidor (Remiz pendulinus).

En estar situat al costat del Segre, important ruta migratòria per transitar en direcció nord-sud, el Sot del Fuster és lloc de parada de molts ocells migrants, tant forestals com d'aiguamoll.


Des de Lleida s'ha d'agafar la C-1313 en direcció a Balaguer. En arribar a Vilanova de la Barca trencarem cap a l'esquerra i anirem a buscar la carretera de Corbins i Torrelameu. A la sortida del poble, tot just abans de creuar el riu Segre, surt un camí a l'esquerra, que haurem de seguir en direcció nord, sempre intentant acostar-nos a la vora del riu, i que ens durà fins al Sot del Fuster pel camí del talús del riu

Recomanacions per a la visita

La primavera i la tardor són els millors moments per visitar la finca, ja que és quan es produeix la màxima variabilitat cromàtica del bosc de ribera i alhora és quan s'observa un major pas d'ocells migratoris. A l'hivern hi són freqüents les fortes boires. Llavors, si ens abriguem bé, podem també gaudir d'un paisatge especial, en el qual sobresurten les branques plomades dels arbres entre la boira. A l'estiu és millor defugir les hores centrals del dia ja que hi pot fer bastant de calor. És interessant dur uns prismàtics i alguna guia per tal d'identificar els diferents ocells que podem observar.

Itineraris

Al marge d'observar el carnisser i el bosc de ribera de la finca, és agradable seguir pel camí de la vora del riu en direcció a Térmens. Aquesta passejada, de poc més de 2 km entre anar i tornar, ens permetrà obtenir diferents panoràmiques del riu i observar algunes de les espècies més característiques del sector.


Migració postnupcial

El projecte de seguiment de la migració postnupcial de passeriformes del Sot del Fuster es realitza a la finca que la Fundació Territori i Paisatge té al marge del Segre al terme municipal de Vilanova de la Barca. Aquest projecte de seguiment és paral.lel al que es fa al Delta de l'Ebre amb la intenció de poder comparar les dades entre una estació de costa (Delta de l'Ebre) i una de continental (Sot del Fuster). El període d'anellament va del dia 4 d'agost al 31 de novembre, i abarca, d'aquesta manera tot el pas migratori de tardor.

Aquesta estació d'anellament funciona des de la temporada de 2.000 i, des de llavors, s'han marcat un total de 3.000 individus de 64 espècies d'ocells diferents.

Les espècies d'ocells més anellades en el conjunt d'aquests anys de mostreig són les següents:

Repicatalons Emberiza schoeniclus

Rossinyol bord Cettia cetti

Mosquiter comú Phylloscopus collybita

Boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus

Tallarol de casquet Sylvia atricapilla

Pinsà comú Fringilla coelebs

Pit-roig Erithacus rubecula

Merla Turdus merula

Teixidor Remiz pendulinus

D'entre el grup d'espècies poc freqüents que han estat anellades en aquesta estació destaquen:

Una Becada Scolopax rusticola anellada la tardor de 2000.

Un Mosquiter fosc Phylloscopus fuscatus anellat la tardor de 2001.

tres Becadells sords Lymnocryptes minimus anellats la tardor de 2002. 
 
 

SANTA MARIA DE VILANOVA DE LA BARCA

Foto

Les ruines d'aquesta antiga església parroquial són al nucli antic de Vilanova de la Barca, poble situat al nord-est de Lleida, al marge esquerre del riu Segre.

L'any 1279 ja es té constància del "capellano de Villanova de Castelpages" en la relació de les dècimes papals. La parroquia de Vilanova de la Barca fou visitada el 1361 i s'incorporà el 1468 a la sagristia de la seu de Lleida, amb la qual cosa els sagristans passaren a ser-ne els patrons.

Aquesta església, que amb algunes modificacions dels segles XVI i XVIII havia arribat al segle XX en força bon estat, fou pràctiment enderrocada durant la Guerra Civil Espanyola. Els bonbardeigs de l'any 1938 malmeteren molt l'església, que després de la guerra fou reconstruida en un altre emplaçament. Només se'n salvà la capçalera i alguns trossos dels altres murs.
El temple original tenia una planta molt particular a causa de les modificacions que, per donar-li més cabuda, li foren practicades amb els anys. Era una església de planta rectangular, de 25 m de llarg per uns 16 m d'ample, amb uns murs gruixuts - de 2 m el del costat de migdia, que sembla l'original - i forts contraforts als angles de la capçalera i als murs laterals ( se'n veu un a tramuntana i dos a migdia, encara que aquest costat està molt enderrocat i és difícil precisar-ho). El material emprat en aquests murs és el carreu mitjà de pedra ben tallada i aparellada a trencajunt.

A partir dels elements arquitectònics que resten en peu es pot reconstruir la configuració primitiva de l'església: d'una sola nau amb la capçalera plana i poderosos murs amb contraforts laterals i dos d'angulars a la capçalera. L'interior era cobert amb volta de canó de perfil apuntat amb contraforts. L'església tenia alguna finestra lateral i també n'hi havia al frontispici i a la capçalera, totes d'arc de mig punt i de doble esqueixada. El frontispici devia ser ample i llis - potser flanquejat per contraforts, com a Gardeny - i coronat per un campanar de cadireta.

Del que resta en peu del temple i que pertany a l'edifici antic és especialment interessant la capçalera i el seu sistema de contraforts. És una capçalera plana, formada per un mur ample i despullat, amb la teulada de doble vessant, on resten vestigis d'una cornisa sense permòdols. A mur sud de la capçalera s'obre una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt.

La capçalera, abans d'anar coberta amb l'actual volta de creueria ( possiblement del segle XVI), tenia una volta de canó de pedra, potser apuntada. Els contraforts de la capçalera estan col.locats reforçant els dos angles; són prismàstics de secció quadrada amb coronaments piramidals que arriben a dos terços de l'altura dels murs laterals, a la base formen un sòcol ressaltat d'un metre d'alçada que continua tot al voltant de la capçalera i que potser reseguia també els murs laterals.

Aquest curiós sistema de contraforts resulta insòlit en l'arquitectura romànica del nostre país, però és habitual en les esglésies del migdia francès. El tipus de contraforts de l'església de Vilanova de la Barca, que és el mateix que apareix en l'església de Gardeny, és freqüent en l'arquitectura dels ordres del Temple i de l'Hospital de les regions de la Saintonge i de l'Aunis, estudiada per Anne M. Legras (1983). Aquests detalls en una esglesésia del començament del segle XIII, feta sota l'influència sota l'influència del comanador de Gardeny-Corbins, posen en evidencia que tal vegada, en la construcció d'aquest edifici, hi van tenir un paper destacat grups de picapedrers occitants.

    
 
 

Réseaux Sociaux
En Relief
IWS

Plan du site